De Cantallops a la Granada

Aquest itinerari és especialment recomanable fora dels períodes de calor ja que la cobertura vegetal del recorregut és més aviat escassa. Amb tot la baixa dificultat el fa pràcticament un passeig entre vinyes que ens porta a descobrir alguns indrets menys coneguts del que ho haurien de ser, com el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs o el mateix nucli històric de la Granada.

Desplaçament: Camí per fer a peu i en BTT.

Distància: 7,7 Km

Altitud mínima: 239 m

Altitud màxima: 349 m

Desnivell acumulat: 118 m

Temps del recorregut: 1 hora 45 minuts

Dificultat: baixa

 

Mapa de l'itinerari

Mostra De Cantallops a la Granada en un mapa més gran

 

Perfil de l'itinerari

Descripció de l'itinerari

Començarem la nostra caminada al nucli de Cantallops, documentat des del segle X i amb un nom que de ben segur ha de fer referència a la presència de llops a la zona. No és un fet estrany. Pensem en Viladellops, a prop d'Olèrdola, o en el torrent de Llops, que corre des de Masquefa a Martorell, tots documentats amb una cronologia semblant. Els experts en toponímia identifiquen el nom de Cantallops com una referència als udols d'aquest animal.

El nucli de Cantallops era a tocar del camí ral, que actualment ressegueix la carretera N- 340. No ens entretindrem avui a Cantallops, ho farem en una altra ocasió. Agafarem el carrer perpendicular a la N-340, a la dreta de la carretera mirant cap a Vilafranca, i seguirem el camí que ens ha de dur cap a la Granada. Es tracta d'un recorregut planer fins que quasi a meitat del recorregut ens acosta al torrent dels Gorgs, que creuarem, i que ens portarà davant del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, situat a la cruïlla que el nostre camí forma amb l'actual carretera BV-2429 que ve de Sant Cugat Sesgarrigues.

El lloc dels Gorgs és documentat des de l'any 976, mentre que la primera menció a l'església de Sant Sebastià es remunta al 1024. El monestir de Sant Sebastià, si bé acabarà sent un projecte que no va reeixir, té els seus orígens al segle XI i està vinculat a un personatge clau en la història medieval del Penedès: Mir Geribert. Un document de 1030 fa referència a la deixa que Ermengarda, filla dels compte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, fa en favor del monestir i per a la consagració de l'església. Estableix la creació d'una comunitat de quatre monjos que conjuntament amb els altres clergues que hi visquin, preguin per la salvació de la seva ànima. El monestir neix, de fet, amb la voluntat d'esdevenir panteó familiar i serà Mir Geribert qui n'impulsarà la materialització, però que el 1052 va esdevenir un priorat depenent del monestir de Sant Víctor de Marsella.

Les construccions que veiem ara són un testimoni minvat del que va ser el monestir, tot i que mai va esdevenir un gran cenobi. Per altra banda l'obra va experimentar grans transformacions ja que al segle XIV es trobava en un estat molt precari, Serà el 1388 quan es comença la reconstrucció de l'església i es trasllada al seu emplaçament actual l'estructura de la bella portalada romànica que encara podem contemplar. De l'obra original destaquen a més el campanar, format per una massissa torre quadrangular amb arcuacions cegues i finestres geminades, i les restes d'un encantador claustre amb destacables capitells. El lloc es mereix una visita detinguda, especialment després de les restauracions dutes a terme per la Diputació de Barcelona. És obert el primer i tercer dissabte de cada mes, d'11 a 12. També es poden concertar visites a través de l'ajuntament d'Avinyonet del Penedès.

Des de Sant Sebastià reprendrem el camí cap a la Granada, que seguirà mantenint el seu perfil planer. El traçat de l'autopista i les vies del tren fa que el camí antic es desvii lleugerament per creuar per sobre aquestes infraestructures i arribar al camí de la Carrerada, que ens durà fins al nucli de la Granada, un cop hàgim creuat la carretera C-243a. Tingueu especial prudència en aquest punt.

El camí de la Carrerada, record dels antics camins de transhumància del bestiar, enllaça amb el carrer de Sant Joan que ens deixarà davant la porta d'entrada al recinte històric i que ens donarà pas a la plaça de l'Església, obra del segle XVI, emplaçada damunt l'antiga romànica.

 El lloc de la Granada es documenta des del 941 i constitueix un punt clau d'encreuament de camins que el farà un lloc de mercat dels més antics i importants del Penedès, documentat des del 1080, fins que es va traslladar a Vilafranca a l'entorn del 1400.

El nucli urbà presenta forma de fus i definia un nucli clos que acollia un hospital, documentat des del 1344. Es poden veure alguns edificis destacats com Cal Roig, Cal Cabanyes, Cal Mitjans, Cal Cuscó i la Casa del Castià, a més d'algunes restes del castell, enderrocat per Felip V durant la Guerra de Successió.