dimarts, 29 d’octubre de 2013

La Via Augusta: camí de camins

En els darrers temps s'ha incrementat de manera molt notable el nombre de propostes i de publicacions que van dibuixant una malla de camins, cada vegada més densa, que ens permeten anar per tot el territori a peu o en bicicleta defugint, en la mesura del possible, la coincidència amb el trànsit rodat motoritzat.

El fenomen és paral·lel a la percepció creixent que els vehicles motoritzats presenten avantatges, però també inconvenients, derivats d'una omnipresència que, anys després de l'eclosió del cotxe, ha dut primer a la delimitació de les zones de vianants en els nuclis urbans, a parlar de pacificació del trànsit, i ara a la recerca de desplaçaments alternatius a la carretera, amb finalitats majoritàriament lúdiques i esportives. Les publicacions i el nombre creixent d'aplicacions web i per a mòbils relacionades amb el senderisme i el ciclisme, per posar dos exemples, en són un bon testimoni.

Just aquest estiu una nova proposa s'ha incorporat al catàleg de publicacions: A peu per la Via Augusta. De Martorell a Tarragona pel Penedès, publicat per Cossetània Edicions, dins la col·lecció Azimut, del que són autors Casimir Pla, Joan Anton Ventura i Miquel Vives, amb fotografies de Jöel Ventura.

El llibre té un format, i també s'estructura internament, com a guia, atesa la seva finalitat. Així, el cos principal de l'obra presenta el recorregut des de Martorell a Tarragona a través d'una proposta en 11 trams, amb distàncies que oscil·len entre el 9 i els 18,7 quilòmetres.

Una introducció inicial, que segueix al pròleg d'Antoni Ribas, ens situa de forma rigorosa en el coneixement del significat, les fonts, la història, la recerca i els conceptes per comprendre la importància de la via i el seu potencial actual. Tot seguit el lector trobarà les indicacions bàsiques per a l'ús de la guia.

Cada un dels trams proposats s'encapçala amb una fitxa tècnica en la qual s'especifiquen la distància, duració aproximada del recorregut, mitjans de transport, jaciments romans i llocs d'interès. Una breu introducció situa al lector abans d'entrar a la descripció detallada de l'itinerari, acompanyada d'un mapa a una escala adequada i de fotografies de molt bona qualitat, en blanc i negre i en color. Un conjunt de notes completa les dades dels llocs esmentats en cada tram. La publicació es tanca amb una bibliografia completa i actualitzada.

El que aparentment es podria considerar només una guia excursionista, esdevé de fet una monografia acurada sobre la Via Augusta entre Martorell i Tarragona, amb un format manejable i llenguatge planer, però no per això mancat de rigor històric. Alhora, el treball, tot aclarint que en cap cas ens proposa la reconstrucció del traçat precís de la via, sinó un recorregut que ens permet reviure des d'avui el territori que travessava, constitueix un estímul a descobrir un paisatge amb uns valors massa sovint menystinguts.

La tasca dels autors no ha estat fàcil per a la definició d'uns traçats que permetin aquest recorregut sense patir constantment la pressió del trànsit rodat. Això solament ha estat possible gràcies a un treball sistemàtic, de mesos, sobre el terreny. Per tot plegat, l'obra és recomanable tant per aquells que vulguin endinsar-se en l'aventura de resseguir el camí proposat, com pels que, simplement, volen conèixer una part de la història que ha configurat el nostre país.

La Via Augusta, malgrat la seva pràctica desaparició física per les transformacions intenses del territori, és un referent de la xarxa viària romana a casa nostra, que va perdurar en els segles posteriors, amb un traçat que encara avui és vital en l'economia del país, com un precedent d'aquest tant reivindicat corredor mediterrani.

Per encetar aquesta temporada de 2013-2014, us proposem resseguir un dels trams. Concretament el 6: de Vilafranca del Penedès, als Monjos i l'Arboç.

Desplaçament: es pot fer a peu i en BTT
Distància: 16 km
Altitud mínima: 37 m
Altitud màxima: 132 m
Desnivell acumulat: 278 m
Temps del recorregut: 4 hores
Dificultat: baixa

Mapa de l'itinerari



Descripció

L'itinerari s'inicia davant l'ajuntament de Vilafranca del Penedès, des d'on agafarem cap el convent i església de Sant Francesc, fins a la N-340 a la zona de la Creu de Sant Salvador. Aquí agafarem la carretera de Moja fins a la plaça de l'església d'aquest poble. A Moja prendrem el camí de Penafel fins arribar a la casa-castell que també porta aquest nom. Sortint de Penafel i després de traspassar el torrent de Mata-rectors, entrarem al perímetre del Parc del Foix, on seguirem paral·lels a la via de l'AVE fins la riera de Llitrà. Aquí seguirem recte, travessant el pont sota el tren i avançarem pel nucli dels Monjos, fins a l'antiga N-340, que seguirem fins a trobar les primeres cases de la Ràpita. Aquí abandonarem la carretera per anar a trobar el pont que creua sobre la línia de l'AVE on, un cop acabem de baixar la rampa, girarem a l'esquerra per agafar el camí que ens acostarà a la paret de Santa Tecla, restes d'una antiga vil·la romana.

Seguirem al camí cap a la planta depuradora fins a passar per sota les vies del tren i retrobar el traçat de l'antiga N-340, que seguirem cap a l'esquerra fins el punt on actualment aquest tram queda tallat. Al final d'aquest traçat trobarem un camí paral·lel a les vies del tren fins a rodejar les instal·lacions de l'escola Camp Joliu i l'anomenada Casa Vermella, que quedarà a la nostra esquerra. Aquí seguirem el camí que ens porta cap a una pineda i després de creuar la riera de Marmellar per un gual abandonarem el camí asfaltat per seguir el que avança de forma quasi paral·lela a la N-340 i que ens portarà de dret fins a la Giralda i al carrer major de l'Arboç, que seguirem fins a l'església parroquial.

Aquest itinerari ens porta a passar o a prop d'elements històrics i paisatgístics destacats: el convent de Sant Francesc, el Molí d'en Rovira, el poble de Moja, Penafel, Espitlles, Santa Margarida, el riu Foix, el Molí del Foix, el nuclis de la Ràpita, el castell-convent de Penyafort, la paret de Santa Tecla, la riera de Marmellar, l'ermita de Muntanyans, l'Arboç, amb l'església de Sant Julià i la Giralda.