dimecres, 10 d’octubre del 2012

De Gelida a Masquefa: 4 esglésies romàniques

Aquest és un itinerari que ens permetrà conèixer un conjunt patrimonial força desconegut dins el territori que constituïa la baronia de Gelida (els termes actuals de Gelida i Sant Llorenç d'Hortons), als que hi hem afegit Masquefa, ja a la comarca de l'Anoia, per la seva vinculació històrica. El castell de Masquefa va ser venut pel compte Mir a Ènnec Bonfill el 963. Aquest era alhora senyor del castell de Gelida i en va fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès el 998, però poc després el permutà pel de Masquefa, recuperant així la possessió del de Gelida.

El conjunt de quatre esglésies que comentarem no són les úniques que han existit en aquest territori, però si les que conserven restes visibles preromàniques en el cas de Gelida i romàniques.

L'itinerari ens permet un recorregut per la història de l'arquitectura des del preromànic que encara es conserva a Sant Pere de Gelida, fins a l'obra més espectacular de Sant Pere de Masquefa, passant per l'església rural de Sant Joan Samora i descobrint les restes de la romànica amagades dins l'obra més moderna de l'església de Sant Llorenç d'Hortons.

Desplaçament: El camí es pot fer a peu o en BTT. Les quatre esglésies són situades en indrets accessibles en cotxe, si be la de Masquefa presenta algunes dificultats pel pendent i condicions del camí en cas de pluges.
Distància: 16,3 Km
Altitud mínima: 63 m
Altitud màxima: 258 m
Desnivell acumulat: 489 m
Temps del recorregut: 4 h 30 mín. (no s'inclou el temps que es pugui invertir en visites a les esglésies)
Dificultat: El recoregut no presenta cap dificultat remarcable ni pendents rellevants. No és un itinerari tancat que retorni al punt de partida. En cas de fer el desplaçament en transport públic cal considerar l'increment del recorregut per accedir als punts inicial i de tornada.

Mapa de l'itinerari

Mostra De Gelida a Masquefa: 4 esglésies romàniques en un mapa més gran

Perfil de l'itinerari


Sant Pere de Gelida

Comencem el camí al castell de Gelida, dins el recinte del qual trobem l'església de Sant Pere que en època altmedieval era envoltada per una necròpolis de la que es poden veure algunes tombes antropomorfes excavades a la roca.

L'obra més antiga (l'església es documenta des del 998) correspon a un edifici format per una nau rectangular, amb entrada lateral al costat nord, que comptaria amb una capçalera segurament quadrangular avui desapareguda sota les transformacions més modernes. El més destacat d'aquest moment inicial és la finestra geminada conservada a la façana oest, parcialment escapçada per la porta oberta el 1609. L'edifici era cobert amb una teulada a dues aigües sustentada per un embigat que ja dins el segle XII va ser substituït per una volta de canó implantada en el moment de l'ampliació de l'edifici.

Al plànol inferior podem veure la planta de l'edifici amb la datació de les diferents transformacions que ha experimentat. Va fer les funcions d'església parroquial de Gelida fins el 1871. L'església i el castell es poden visitar regularment ja que el monument compta amb un centre d'interpretació que gestiona l'Associació d'Amics del Castell de Gelida.

______________________________________________________________________________________________

Sant Joan Samora













L'església de Sant Joan Samora és documentada des de l'any 1080. Malgrat això l'edifici que podem veure avui correspon a una obra que hem de datar ja al segle XIII. Es tracta d'una església de planta rectangular, de petites dimensions, amb un absis semicircular i amb la porta d'accés al costat sud, a través d'una portalada formada amb grans dovelles. La coberta és de volta de canó lleugerament apuntada. Al costat nord presenta una capella afegida al segle XVII, juntament amb un petit espai que fa les funcions de sagristia. A la façana oest s'alça un campanar de paret que allotja dues campanes. L'edifici solament és visitable coincidint amb els moments en els quals s'oficia la missa per als habitants del barri de Sant Joan i les masies de l'entorn.
______________________________________________________________________________________________

Sant Llorenç d'Hortons


El lloc de Sant Llorenç d'Hortons és documentat des de l'any 945 tot i que actualment a primera vista podria semblar que no es conserven restes de cap església antiga. Afortunadament no és així. Sense disposar d'evidències constructives anteriors al segle XIII, podem contemplar avui els vestigis d'una església amb una estructura molt similar a la que hem descrit a Sant Joan Samora, en aquest cas de majors dimensions. Diversos paraments i elements d'aquest edifici primigeni formen part avui d'alguns dels murs laterals de l'església actual i de la casa adossada, corresponent a la rectoria. A les fotografies podem veure l'església actual i les restes de l'antiga portalada romànica a l'interior de la rectoria. La visita a l'església és possible en els moments que es porten a terme les activitats litúrgiques.
______________________________________________________________________________________________

Sant Pere de Masquefa


Aquesta església, coneguda també amb la denominació de “el cementiri vell”, correspon a un exemplar romànic del segle XII-XIII força destacable per les seves dimensions, qualitat constructiva i elements decoratius. Es documenta des de l'any 963 però l'obra actual, com hem assenyalat, és posterior i presenta diverses transformacions que es poden veure en la planta en perspectiva que presentem al peu. L'edifici presenta originàriament una nau rectangular, coberta amb volta apuntada i absis semicircular decorat exteriorment amb arcuacions cegues i un interessant conjunt de permòdols esculpits amb figures diverses.

Va ser objecte de treballs de restauració els anys 1930, moment en el qual es van eliminar els nínxols adossats als murs exteriors del costat sud. Posteriorment, als anys 1990 es van executar diverses obres de consolidació i arranjament del conjunt. Va ser parròquia de Masquefa fins el 1879. Avui es pot visitar ocasionalment o contactant prèviament amb l'ajuntament de Masquefa.