Avui proposem un
itinerari planer i de dificultat mínima, exemple de les moltes
passejades que es poden fer pel Penedès i en qualsevol època de
l'any. Una passejada per gaudir d'un paisatge que es mou entre la
conca del Foix i a mig camí del Riudebitlles i que ens acosta tant
als camps i les vinyes, com als masos que les poblen, com a indrets
destacables de la nostra història i del patrimoni arquitectònic,
com és el cas de Sant Martí Sarroca, on iniciarem el nostre
recorregut.
Desplaçament:
camí per fer a peu i en BTT
Distància: 6,4 km
Altitud mínima:
271 m
Altitud màxima:
324 m
Desnivell
acumulat: 87 m
Temps del
recorregut: 1h 30 minuts
Dificultat: baixa
Mapa de l'itinerari
Mostra De Sant Martí Sarroca a Guardiola de Font-rubí en un mapa més gran
Perfil de l'itinerari
Descripció de l'itinerari
Encetem el camí
sobre la roca que dóna nom a Sant Martí i separa la riera de
Pontons del Foix, sobre la qual s'alcen l'església romànica de
Santa Maria i el castell de Sarroca.
És possible que la Roca hagués estat
un punt ocupat ja en època ibèrica i romana per la seva
singularitat i facilitat defensiva. No hi ha dubte que ho és des del
segle X, amb l'edificació de l'església i el castell que, avui, són
el testimoni més clar d'un conjunt urbà emmurallat que va iniciar
el seu desplaçament cap a la plana després de les guerres carlines.
També el municipi presenta aquest element urbà tant característic
del Penedès, com són els carrers, com per exemple el de les Casetes
i el de Cases Noves.
El castell, originari del segle X, és
el resultat de la successió de construccions i transformacions,
entre les que es compten les dutes a terme per Mir Geribert, la
primera esposa del qual va ser Dispòsia de Sant Martí, de la qual
va passar al seu fill Arnau de Santmartí.
Posteriorment va passar a la Casa de
Barcelona, en època de Pere el Cerimoniós, el 1360, i més endavant
a mans dels Cervelló. D'aquests va anar a raure a mans de la Pia
Almoina de Barcelona, que el va tenir fins el 1837.
En temps de Pere el Cerimoniós (1360),
va ser propietat de la Casa de Barcelona. Més endavant va passar a
ser possessió de la família dels Cervelló, i més tard, per pagar
uns deutes, va ser adquirit per la Pia Almoina, que el va senyorejar
fins al 1837.
Durant la Guerra de Successió va
oferir resistència fins a la seva caiguda, el 18 de setembre de
1714. Les desamortitzacions eclesiàstiques el van dur a
l'abandonament, incrementat pels esdeveniments de les guerres
carlines.
La iniciativa ciutadana en va impulsar
la recuperació des xe mitjanç del segle XX i avui és un dels
castells visitables del Penedès.
Nosaltres baixarem
des des de la Roca cap el nucli urbà actual de Sant Martí, a tocar
de la carretera. Passarem a tocar de l'ajuntament i anirem cap el
carrer Lluís Companys per agafar el camí del Miret i després el de
la Massana, que ens durà fins a Guardiola de Font-rubí, nucli
principal del municipi i on tancarem la caminada, davant de
l'ajuntament, a tocar de l'antiga carrerada que anava de la Llacuna a
la Granada i Santa Coloma de Queralt i que dóna lloc a la forma
allargassada del terme municipal.
Font-rubí es mou
entre el pla i la muntanya que separa el Penedès de l'Anoia, amb
alçades de més de 700 metres, que a la plana baixen fins a l'entorn
dels 300. És a la zona muntanyosa on s'alçava el castell de
Font-rubí, en un punt estratègic de control del camí cap a l'Anoia
i la Segarra.
El poblament és
molt dispers, amb 16 barris, i el municipi compta amb nombrosos masos
i cases de camp. Es poden conèixer bé a través del mapa depatrimoni elaborat per la Diputació de Barcelona.
Pel cas de Sant Martí, el web de l'ajuntament també ofereix una
informació força detallada.