dimarts, 11 de febrer del 2014

De Sant Martí Sarroca a Guardiola de Font-rubí

Avui proposem un itinerari planer i de dificultat mínima, exemple de les moltes passejades que es poden fer pel Penedès i en qualsevol època de l'any. Una passejada per gaudir d'un paisatge que es mou entre la conca del Foix i a mig camí del Riudebitlles i que ens acosta tant als camps i les vinyes, com als masos que les poblen, com a indrets destacables de la nostra història i del patrimoni arquitectònic, com és el cas de Sant Martí Sarroca, on iniciarem el nostre recorregut.

Desplaçament: camí per fer a peu i en BTT
Distància: 6,4 km
Altitud mínima: 271 m
Altitud màxima: 324 m
Desnivell acumulat: 87 m
Temps del recorregut: 1h 30 minuts
Dificultat: baixa

Mapa de l'itinerari

Perfil de l'itinerari


Descripció de l'itinerari

Encetem el camí sobre la roca que dóna nom a Sant Martí i separa la riera de Pontons del Foix, sobre la qual s'alcen l'església romànica de Santa Maria i el castell de Sarroca.

És possible que la Roca hagués estat un punt ocupat ja en època ibèrica i romana per la seva singularitat i facilitat defensiva. No hi ha dubte que ho és des del segle X, amb l'edificació de l'església i el castell que, avui, són el testimoni més clar d'un conjunt urbà emmurallat que va iniciar el seu desplaçament cap a la plana després de les guerres carlines. També el municipi presenta aquest element urbà tant característic del Penedès, com són els carrers, com per exemple el de les Casetes i el de Cases Noves.

El castell, originari del segle X, és el resultat de la successió de construccions i transformacions, entre les que es compten les dutes a terme per Mir Geribert, la primera esposa del qual va ser Dispòsia de Sant Martí, de la qual va passar al seu fill Arnau de Santmartí.


Posteriorment va passar a la Casa de Barcelona, en època de Pere el Cerimoniós, el 1360, i més endavant a mans dels Cervelló. D'aquests va anar a raure a mans de la Pia Almoina de Barcelona, que el va tenir fins el 1837.

En temps de Pere el Cerimoniós (1360), va ser propietat de la Casa de Barcelona. Més endavant va passar a ser possessió de la família dels Cervelló, i més tard, per pagar uns deutes, va ser adquirit per la Pia Almoina, que el va senyorejar fins al 1837.

Durant la Guerra de Successió va oferir resistència fins a la seva caiguda, el 18 de setembre de 1714. Les desamortitzacions eclesiàstiques el van dur a l'abandonament, incrementat pels esdeveniments de les guerres carlines.

La iniciativa ciutadana en va impulsar la recuperació des xe mitjanç del segle XX i avui és un dels castells visitables del Penedès.
Nosaltres baixarem des des de la Roca cap el nucli urbà actual de Sant Martí, a tocar de la carretera. Passarem a tocar de l'ajuntament i anirem cap el carrer Lluís Companys per agafar el camí del Miret i després el de la Massana, que ens durà fins a Guardiola de Font-rubí, nucli principal del municipi i on tancarem la caminada, davant de l'ajuntament, a tocar de l'antiga carrerada que anava de la Llacuna a la Granada i Santa Coloma de Queralt i que dóna lloc a la forma allargassada del terme municipal.

Font-rubí es mou entre el pla i la muntanya que separa el Penedès de l'Anoia, amb alçades de més de 700 metres, que a la plana baixen fins a l'entorn dels 300. És a la zona muntanyosa on s'alçava el castell de Font-rubí, en un punt estratègic de control del camí cap a l'Anoia i la Segarra.

El poblament és molt dispers, amb 16 barris, i el municipi compta amb nombrosos masos i cases de camp. Es poden conèixer bé a través del mapa depatrimoni elaborat per la Diputació de Barcelona. Pel cas de Sant Martí, el web de l'ajuntament també ofereix una informació força detallada.