dimecres, 7 de novembre de 2012

De la Ràpita a Castellet i el pantà de Foix

Aquest és un itinerari planer que ens descobrirà alguns racons interessants i uns valors paisatgístics notables, alguns clarament artificials, com el llac que forma el pantà del riu Foix a Castellet.

Partim d'un indret on destaca el valor de la toponímia (la Ràpita) per seguir cap al Castell – Convent de Penyafort, descobrir alguns masos i algunes restes constructives medievals que comentarem, vestigis d'antics camins i arribar a un indret de gran bellesa i un xic sorprenent com és el pantà de Foix.

Desplaçament: El camí és idoni per fer-lo a peu. El seu traçat és complicat en alguns punts per fer-lo en BTT, no per la dificultat sinó especialment pel fet que en alguns trams és un sender estret on el pas de la bicicleta és especialment incòmode.
Distància: 8,7 Km
Altitud mínima: 97 m
Altitud màxima: 213 m
Desnivell acumulat: 163 m
Temps del recorregut: 2 h 15 mín (no s'inclou el temps que es pugui dedicar a la visita d'alguns dels indrets)
Dificultat: No en presenta cap de remarcable És un camí molt fàcil i força planer en general. En cas de fer el desplaçament en transport públic cal considerar l'increment del recorregut per accedir als punts inicial i de tornada. També planificar el retorn ja que el camí no defineix un itinerari tancat amb tornada a l'origen.

Mapa de l'itinerari



Mostra De la Ràpita a Castellet i el pantà de Foix en un mapa més gran

Perfil de l'itinerari



Descripció de l'itinerari

Iniciarem el camí al nucli de la Ràpita, al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. El nom de la Ràpita correspon a un topònim d'origen àrab que identifica una espècie de santuari-fortalesa habitada per monjos-guerrers.

El punt concret d'inici serà l'avinguda del Centre per agafar en direcció nordest el carrer del Pare Guasch, a la dreta, que seguirem fins a l'avinguda del Pla de l'Estació, on trencarem a mà esquerra, fins a trobar a mà dreta el pont que passa sobre les vies del tren.

Des del pont el camí descriu una gran corba al final de la qual trobem una cruïlla. Girarem a la dreta i seguirem el camí fins al conjunt del Castell – Convent de Penyafort, a l'altra costat del riu Foix. Abans de creuar el riu passarem a tocar de l'Abadal; un conjunt edificat molt destacable que té el seu origen en un important molí fariner amb un origen que es podria remuntar al segle XIV.

Un cop passem el riu ens enfilarem fins a situar-nos a la porta del Castell – Convent de Penyafort. Es tracta d'una gran edificació en forma d'U que en el punt de contacte entre la base i el braç esquerra conserva la torre d'origen medieval en la que la tradició situa el naixement de Sant Raimon de Penyafort el 1180. La canonització de Raimon de Penyafort el 1601 va donar lloc al procés que portaria a la construcció del gran convent de dominics, impulsat pel pare Pere Joan Guasch.

Vista aèria del Castell - Convent de Penyafort amb indicacions sobre l'evolució de l'edifici

L'edifici ha sofert grans transformacions al llarg dels segles, amb la construcció de la gran església que ocupa tot el costat esquerra del conjunt i les àrees destinades a cel·les, cellers, cuina, refetor i altres dependències conventuals que ocupen la resta de l'edifici. Després de les desamotitzacions del segle XIX va passar a mans privades i es va convertir en la residència rural de Miquel Puig que, a la seva mort, el va llegar al seu fill Josep Puig i Llagostera (1834-1879), destacat industrial i polític conservador de l'època. Cada segon diumenge de mes es fan visites guiades que odeu concertar al Centre d'Informació, que trobareu obert al mateix castell els dissabtes, diumenges, festius i ponts de 10 a 2 del migdia.

Des del Castell de Penyafort el camí cap el castell de Castellet i el pantà de Foix està perfectament senyalitzat amb fites, sense possibilitats de pèrdua.

Poc abans dels quatre quilòmetres de recorregut passarem a tocar del mas Pigot, avui convertit en allotjament rural, on a peu de camí podrem veure les restes del colomar medieval. Es conserven dues de les parets d'una construcció de tàpia amb nombroses cel·les destinades a allotjar coloms que es criaven tant per a l'alimentació com per a l'aprofitament dels seus excrements com a adob. Erròniament a vegades s'han identificat aquestes construccions com a columbaris romans.


Seguint el camí arribarem a un punt on aquest discorre sobre la base rocosa i hi podrem apreciar els senyals de les antigues roderes dels carros. Som a les portes del nucli de Torrelletes que traspassarem seguin el carrer de Santa Magdalena fins a trobar la rotonda on enfilarem el camí cap a Castellet que ens durà a tocar de la carretera BV-2117 però que deixarem de costat per seguir el camí que de forma planera i quasi rectilínia ens portarà fins a l'església de Sant pere de Castellet i al Castell de Castellet, avui seu de la Fundació Abertis.


L'església de Sant Pere és documentada des de l'any 1106 , tot i que en un document que presenta dubtes respecte de la seva autenticitat. En to cas de l'església original sembla que es conserven la façana i part del mur nord. La resta ha estat molt transformada. En tot cas forma un bell conjunt sobre el llac del pantà i just al darrera del castell.


La primera menció escrita del castell data de l'any 977. Fisn al segle XVI va enir una gran importància estratègica i va estar a mans de diversos llinatges de feudataris, els comtes de Barcelona (segle XI) i la Corona Catalanoaragonesa. A partir del segle XV va entrar en un procés de decadència que el va dur a un estat de total ruïna.

El 1923 el castell va passar a mans de Josep de Peray i March, arxiver diocesà de Barcelona, que entre 1928 i 1930 el va restaurar parcialment amb criteris neogòtics, però sense una base científica i sense completar l'obra. El 1999 va ser adquirit per l'empresa ACESA que després d'un procés de recerca científica hi ha fet una acurada restauració i l'ha convertit en al seu de la Fundació Abertis. El castell es pot visitar el segon cap de setmana de cada mes, en dissabte i diumenge, de 10:00 a 14:00 hores, fent reserva prèvia.


Al peu del castell s'estén el llac que forma l'embassament del pantà de Foix amb les aigües d'aquest riu. La construcció del pantà es va estendre al llarg d'un dilatat període que va des de la proposta inicial el 1901 fins als primers regadius el 1937, amb múltiples incidències tècniques i econòmiques.

Dins el nucli de Castellet, propera al castell, trobarem l'oficina d'informació del Parc del Foix.