dimecres, 5 de desembre de 2012

D'Ordal a Olesa de Bonesvalls

L'itinerari que proposem no és històric tan pel que fa al recorregut com pels dos punts que enllaça: el poble de l'Ordal, dins el terme de Subirats, i Olesa de Bonesvalls i el seu hospital medieval.

El recorregut que seguim el trobareu en el llibre de Juan Carlos Borrego (L'Ordal i la depressió penedesenca. 20 rutes de senderisme i BTT - Editorial Piolet) com l'itinerari Per la serra de les Planes i els Penyalets, que nosaltres estirem una mica més per arribar fins a les edificacions de l'antic Hospital de Cervelló, des del que novament tornarem al poble de l'Ordal, tot i que per un altre camí que el d'anada.

Desplaçament: Camí per fer a peu i en BTT. En aquest segon cas cal tenir present que presenta alguns trams pedregosos i amb pendent notable que exigeixen un cert entrenament.
Distància: 16,4 Km
Altitud mínima: 325 m
Altitud màxima: 628 m
Desnivell acumulat: 612 m
Temps del recorregut: 4 hores
Dificultat: mitja

Mapa de l'itinerari


Mostra D'Ordal a Olesa de Bonesvalls en un mapa més gran


Perfil de l'itinerari 

Descripció de l'itinerari

El nostre punt de partida serà la plaça de l'Església del nucli d'Ordal. Des de davant de l'església prendrem cap a la dreta de l'edifici i agafarem el carrer de la Creu que seguirem fins a enllaçar amb el de la Figuera. Al final d'aquest, ja quasi a tocar del pas per sota de la carretera N-340, agafarem el camí de terra a la dreta que no deixarem mentre seguim paral·lels a la carretera, que ens queda a ma esquerra. Després el camí comença un pendent que cal afrontar amb certa calma i que ens enfilarà cap el Pi de les Quatre Soques, el turó de l'Oró i el Bosc de les Planes des d'on iniciarem la baixada cap a Olesa de Bonesvalls. Hi entrarem pel carrer del Raval i seguirem per l'avinguda de l'Hospital per arribar a aquest conjunt medieval després de creuar la carretera de Begues.

Un cop hàgim completat la visita, iniciarem el camí de tornada que ens portarà novament a recórrer l'avinguda de l'Hospital fins a trobar novament el carrer del Raval, que ara deixarem de banda per agafar el de la Fontana que al cap de poca estona deixarem per trencar a la dreta seguint el carrer de l'Ordal i els senyals del GR-5 de Sitges a Montserrat. Seguirem amunt pel camí de Ferradura vell, força pedregós, per arribar fins els Penyalets. Deixarem ara a la dreta el turó de l'Oró i baixarem per acotar-nos novament a l'Ordal, on arribarem pel camí que passa a tocar de la depuradora i seguir fins a la plaça de l'església, on tancarem el circuit.

Aquesta caminada, a banda que ens permet conèixer amb molt més detall l'orografia i les característiques de la serra de l'Ordal i ens ofereix unes bones vistes sobre el Penedès, ens porta de dret a la història dels camins que comunicaven la comarca amb Barcelona i obrien el pas cap al sud. Ës questa història la que de fet explica en bona part l'existència dels dos nuclis que visitem: el poble d'Ordal i Olesa de Bonesvalls.

Olesa es documenta des del segle X dins els territoris del castell de Cervelló que era el que controlava precisament l'itinerari des de Barcelona. Un itinerari que a diferència del d'avui, s'enfilava cap al Penedès des de Sant Boi de Llobregat i que precisament per aquest motiu anava a raure a Olesa. És en aquest indret on al segle XIII s'edificarà l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls, també anomenat de Cervelló, amb la finalitat d'acollir pobres, pelegrins i viatgers que passaven per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès. El propi rei Pere II el Gran i va fer estada el 1285 quan emmalaltí de febres. De fet des d'Olesa fou traslladat al seu palau de Vilafranca on va morir l'11 de novembre d'aquell any.

El conjunt és format pel cos de l'hospital, presidit per una torre quadrangular, i la capella. L'edifici de l'hospital presenta dues naus rectangulars edificades amb arcs de diafragma, dividides en dos pisos. El conjunt era emmurallat i s'hi poden veure l'escut de la casa de Cervelló, promotors de l'obra, una inscripció al portal adovellat que fa referència a les obres de restauració de 1590 promogudes per Guillem de Cervelló i el bisbe Joan Dimes, així com una cara de medusa esculpida en pedra sobre el portal d'entrada al seu recinte exterior i que segurament és una peça d'època romana reutilitzada. Pel que fa a la capella, sota l'advocació de Santa Marta de l´Hospital, també anomenada Santa Maria de l’Anunciació de l’Hospital, és una obra que resulta de diverses fases constructives i, a més, molt afectada per transformacions posteriors i els estralls de la Guerra Civil. Va ser restaurada el 1953 i al seu interior conserva restes de pintura mural que es poden datar del segle XIV.



L'Hospital va servir de caserna a les tropes de la Generalitat per assetjar el castell d´Eramprunyà, durant la guerra contra Joan II, entre 1462 i 1472. Finalment l'obertura del camí que comunicava Barcelona a través del pont de Molins de Rei i l'Ordal va propiciar el declivi del camí i de l'Hospital que va passar a mans privades fruit de les desamortitzacions eclesiàstiques del segle XIX.

El conjunt actualment és propietat del bisbat de Sant Feliu de Llobregat i malgrat ser un dels pocs exemplars que es conserven d'aquest tipus d'edificis, no és visitable.

El nostre punt de partida i tornada és el poble d'Ordal, que es consolida gràcies al desplaçament del camí de Barcelona un cop edificat el pont de Molins de Rei, d'estil neoclàssic i edificat entre 1763 i 1767, en època del rei Carles III, en el marc de la reforma viària que es va emprendre el segle XVIII. El pont va caure parcialment la nit del 5 al 6 de desembre de 1971 i va ser enderrocat posteriorment enmig d'una gran polèmica.

En el mateix camí trobem també el pont del Lledoner, obra iniciada el 1771 però que el 1773 es va aturar per problemes tècnics i no s'acabarà fins el 1802. Aquest pont, refet parcialment després de la Guerra Civil, encara és en ús.

El poble de l'Ordal és un dels nuclis del terme de Subirats, situat a 32 Km de Barcelona i 20 de Vilafranca. És proper al lloc anomenant el Pago, en referència al punt on calia pagar els drets d'entrada i transport de mercaderies i del que tenien cura els burots, denominació amb la que també es coneixen aquest punts de control i pagament. La llei que els extingeix data de 1962.

En aquesta zona, d'importància estratègica un cop si ha situat el camí i la carretera (l'actual N-340), s'esdevindran alguns dels episodis de la defensa de Barcelona en els darrers dies de la Guerra Civil, i que avui es poden conèixer gràcies a la ruta L'última defensa de Barcelona, que podeu seguir el tercer diumenge de cada mes al matí. La visita us oferirà la possibilitat de conèixer la defensa del Port de l'Ordal per part de les tropes republicanes i de descobrir restes de trinxeres, nius de metralladora, així com armament i municions recuperades a la zona.