dimarts, 23 de desembre del 2014

Una excursió a Gelida l'agost de 1879

El número de desembre de 1880 del Butlletí Mensual de la Associació d'Excursions Catalana recull una extensa acta de l'excursió a Gelida, Castellví de Rosanes i Martorell, duta a terme per quatre integrants de l'entitat entre el 24 i el 29 d'agost de 1879.

D'entre els tres municipis que visiten hem escollit el de Gelida, seguint amb el propòsit de divulgar lla informació recollida pels excursionistes en relació al Penedès. El valor informatiu de l'acta és remarcable per quan reflecteix fidelment les impressions dels visitants. Reproduïm les quatre pàgines de l'acta referides a Gelida.

Com era habitual, els nostres excursionistes es desplacen des de Barcelona a Gelida en ferrocarril i, concretament, prenent el tren que fa camí cap a València. El recorregut des de Barcelona a Gelida tindrà una durada d'una hora i quinze minuts, amb arribada a l'estació de Gelida a tres quarts de set del matí. Els excursionistes donen detall de la distància entre l'estació del tren i el poble, però no donen detall de com van fer el desplaçament, que segurament seria a peu. Cal tenir en compte que el funicular que uneix el poble amb l'estació no es construirà fins el 1924. També és destacable que en aquell moment no hi havia carretera que comuniqués Gelida amb els pobles de l'entorn. Poc més endavant ens informen que des de 1871 s'estan duent a terme els estudis per construir la carretera de Martorell a Sant Sadurní. La carretera no arribarà fins passat 1910. 

Imatge del carre Major de Gelida

Els nostres visitants tenen especial interès en les mesures i així constantment hi fan referència en relació a la longitud del carrer Major, al desnivell que presenta, a la distància amb els pobles veïns; Sant Feliu de Llobregat, a les hores capital del partit judicial; i Barcelona.

No falten les referències a una economia agrària basada en la vinya, al costat de les obligades a les dues fàbriques de paper: Guarro (el Molí vell) i Jover (el Molí nou). També fa referència a una activitat menys coneguda, com l'aprofitament de les argiles de la plana per a la fabricació de teules. Així fan referència a una explotació que en dos anys ha extret 3.000 m3 d'aquesta matèria.

Quan té lloc aquesta excursió, feia poc temps (1868) que s'havia edificat l'església parroquial en l'espai que anteriorment ocupava la capella de Sant Miquel. La parròquia s'hi traslladà des de la de Sant Pere, situada al castell, el 25 de juny de 1871. Per aquesta mateixa raó coincideixen en la vista amb el pintor Benet Bellí, que a les hores estava decorant amb pintures el baptisteri de la nova església.

Visites obligades en aquest sortides eren als mestres, apotecaris, alcaldes, secretaris dels ajuntaments, rectors, artistes... com així ho fan. Algunes d'aquestes persones són precisament les que anaven nodrint de socis l'entitat excursionista.

La narració del secretari de l'ajuntament deixa bona constància del govern del municipi fins a èpoques molt immediates, quan no es disposava d'una seu per a l'ajuntament (és en construcció en el moment de la visita), i de com encara es conservava a la plaça de l'església la pedra on s'encadenaven els condemnats, per escarni públic.

Visita obligada també a Gelida seran les fonts i el castell, a les quals dedicaran el segon dia de l'estada, que van completar amb la visita a l'escola i a la Casa del Senyor. Encara el tercer dia, el 26, van completar l'excursió a Gelida amb la visita a l'església de Sant Pere, on donen compte de l'existència del sarcòfag de Berenguer Bertran, de l'emplaçament del cementiri de Gelida dins el recinte del castell i de la troballa d'algunes tombes antropomorfes, d'època medieval.

L'estada a Gelida es completa amb la visita a la fàbrica de paper de Wenceslau Guarro, des d'on emprenen el camí cap a Castellví, on arriben ja fosquejant.

Acta de la visita