Aquest autor, en el seu llibre El viaje secreto de Leonardo da Vinci, planteja com una hipòtesi el fet que aquest famós pintor visités Catalunya entre 1481 i 1483, fet que podria justificar que el paisatge de fons de la Gioconda reculli elements paisatgístics que el van impactar. Aquests serien el congost del Llobregat amb el Pont del Diable, els meandres del riu fins a tocar d'Olesa de Montserrat i la muntanya, al costat dret de l'espectador. A l'altra banda, unes roques amb un camí, que recorden les formacions de la zona de Martorell, a la serra de les Torretes i del castell de Rosanes.
Doncs aquest recorregut, d'aquest passeig hipotètic de Leonardo, és el que us proposem en aquest cas. Suposició o realitat, la bellesa sobta en un entorn que ha experimentat una transformació tant radical.
Desplaçament: per fer a peu
Distància: 7,1 km
Altitud mínima: 50 m
Altitud màxima: 232 m.
Desnivell acumulat: 312m.
Temps del recorregut: 3 hores
Dificultat: mitja alta
Mapa de l'itinerari
Mostra Caminada amb la Gioconda en un mapa més gran
Perfil de l'itinerari
Descripció de l'itinerari
Sembla pertinent iniciar el recorregut a l'emblema del camí per excel·lència, el Pont del Diable. A l'entrada del pont, al costat de Martorell, prendrem el carrer de Sant Bartomeu i en dirigirem en direcció a al muntanya, passant per la plaça de la Rutlla i pujant fins al carrer del Mur, que traspassarem per agafar el camí de la Baldanya o Valldaina.Un tram amb un bon pendent que ens permetrà observar en perspectiva com l'antic Congost del Llobregat ha estat eixamplat artificialment fins a perdre totalment la seva fesomia original. Quan arribem al cap d'amunt, prendrem el camí ample que seguirem pujant fins arribar a la cruïlla que ens portaria a dues torres de fortificació d'origen suposadament romà. En aquest cas les deixarem de costat, tot i que recomanem apropar-si si disposem de prou temps.
Imatges amb la proposta d'identificació de l'autor entre els elemets del quadre i el paisatge real
Seguint el camí arribem a un punt clau de les antigues comunicacions: els Quatre camins. Hi conflueixen l'antic camí de Martorell a Corbera de Llobregat amb el provinent de Sant Andreu de la Barca i que segueix cap al Castellvell de Rosanes. Nosaltres seguirem aquest traçat, deixant a la nostra esquerra les construccions de l'antiga explotació minera La Martorellense, dedicada a l'extracció de galena per a la producció de plom. Abans, però, prendrem el segon camí a la nostra esquerra per apropar-nos a les Roques del Mateuet. Una formació rocosa de formes capricioses que no tenen res a envejar a altres llocs de nomenada per les mateixes circumstàncies. Un cop fet aquest passeig, recularem i enfilarem la carena de la serra de l'Ataix, tot i que si ho volem, encara ens podem enfilar fins a les restes del castell de Rosanes, espectacular per la seves estructures adaptades a les balmes de la roca.
Seguint la carena de la serra de l'Ataix arribarem al punt on traspassarem un camp, a la nostra dreta, i iniciarem el camí de baixada que ens ha de dur fins a les restes de l'antic monestir de Sant Genís de Rocafort, fundat el 1042 pels senyors de Castellvell de Rosanes. Aquesta és la part més dificultosa de la caminada. Primer pel pendent pronunciat i, finalment, per la petita grimpada que cal fer per accedir al turó rocós on s'aixeca el monestir. Curiosament uns apunts de Leonardo semblen dibuixar un croquis d'aquest roques, vistes des de la plana del riu Anoia, i on apareix una paraula que es pot llegir com a Rocafort.
Vista de Sant Genís de Rosafort, amb la muralla a primer terme
Des de les runes del monestir baixarem cap a la plana, on prendrem primer la carretera de Gelida, en direcció a Martorell, on traspassarem tot el nucli antic pel carrer central, fins a retornar al Pont del Diable.
Ficció o hipòtesi amb proves versemblants, és una sortida prou atractiva i que be mereixeria un condicionament del traçat. Realitat o no, la presència de Leonardo és un bon motiu per posar en valor el paisatge i no permetre la seva degradació.
Si voleu més informació sobre els estudis de José Luís Espejo, consulteu el seu web, d'on hem extret algunes imatges. Amb ell vam compartir aquesta caminada abans d'explicar-la aquí.
