dimarts, 21 de gener del 2014

Una caminada commemorativa

La caminada que proposem avui té molt d'especial. Com veureu a les indicacions, és llarga ja que supera el vint quilòmetres, tot i que es pot iniciar en diversos punts per escurçar-la i ajustar-la a la nostra voluntat. La motivació, com ho diem al títol, és commemorativa.

Just ara fa tres segles de la destrucció del Castellvell de Rosanes, situat al poble de Castellví de Rosanes. Una evolució fonètica (de Castellvell a Castellví) que també trobem al Castellví de la Marca. Dos municipis també vinculats històricament per haver estat senyorejats a l'època medieval per la família dels Castellvell.

Castellví de Rosanes no pertany ja a la comarca de l'Alt Penedès, sinó que es troba a la del Baix Llobregat, però el fet que commemorem arrenca al Penedès i, en concret, a Sant Sadurní d'Anoia i en el context de la Guerra de Successió.

El 22 de gener de 1714 el comandant del regiment de dragons d'Osuna, Dídac González, adreçava el següent despatx al batlle de Sant Sadurní d'Anoia:

Dn. Diego González, Brigadier de los Ejércitos de su Mag.d, Comandante del Regimiento de Dragones de Osuna y Comandante del destacamento de tropas que se hallan en este castillo [el Castellvell de Rosanes]... Por cuanto combiene al real servicio la demolición de este castillo y en virtud de las órdenes con que me hallo, del Exmo. Señor Duque de Popili, Capután General del exército y Principado de Cataluña. Hordeno y mando al Bayle y jurados de la villa de San Zedorni, embien por todo oi beinte y cinco gastadores y que estos traigan picos y todo lo necesario por tres días executando esta horden con toda brevedad pues en caso de que en ella tengan omisión seran castigados con todo el rigor de la guerra tambien devan traer á este castillo dos arrobas de pólvora [20,8 kg] para poner en hornillos. Dada en Castellví y Enero 22 de 1714. Sale a las seis de la mañana. Dn. Diego Gonzales”.

El resultat de tot plegat va ser la voladura de la torre mestra i la ruïna completa d'aquesta fortificació. Una de les més destacades i importants del nostre entorn, malgrat el lamentable estat que presenta actualment.

Desplaçament: camí per fer a peu i parcialment en BTT. El tram final solament es pot fer a peu.
Distància: 21,9 km
Altitud mínima: 60,7 m
Altitud màxima: 329,5 m
Temps del recorregut: 6 hores
Dificultat: mitja, si es fa completa.

Mapa de l'itinerari


Mostra Santa Sadurní-Castellvell en un mapa més gran

Perfil de l'itinerari



Descripció de l'itinerari

Desconeixem la ruta que els gastadors de Santa Sadurní van fer servir per a desplaçar-se fins el Castellvell de Rosanes. En la ruta que vam proposar l'abril de 2013 (El camí de l'Anoia), ja vam comentar la dificultat de comunicació entre Sant Sadurní i Martorell, de manera que el més probable és que resseguissin la llera de l'Anoia fins al torrent de les Deveses i remuntessin aquest fins al castell. També podrien haver pres un camí de muntanya, lleugerament més curt, però molt més accidentat.

En tot cas, proposem una ruta que neix a l'ajuntament de Sant Sadurní i que, seguint els camins paral·lels a l'Anoia, en durà fins al Pas de Piles. Des d'allà enfilarem cap a Gelida, on traspassarem el riu pel pont de la carretera de Sant Llorenç d'Hortons, i prendrem el camí que segueix la vall pel costat dret del riu, fins a trobar el torrent de les Deveses, ja després del poble de Castellví de Rosanes, que haurem deixat a la nostra dreta, a mitja muntanya.


A la dreta de la imatge se sitúa el turó que ocupa el Castellvell, vist des de Gelida, a tocar del barri de Sant Salvador de la Calçada.

Us recomanen que escolliu el punt d'inici que us sembli més adequat, però no us perdeu la pujada fins al castell.

Malauradament la ruta ens obliga a caminar per alguns trams de carretera en no existir una alternativa. Això ens passarà a l'inicia, a Sant Sadurní, a les proximitats de Gelida i, altre cop, en el tram inicial de remuntada del torrent de les Deveses, fins a trobar la pista que ens portarà ja fins al castell.

Aquesta pista no es correspon amb el camí històric, amb un traçat que desconeixem, però avui per avui constitueix l´únic accés possible des del riu. El camí ens durà fins a la masia de Sant Jaume. Des de davant de la casa, si mirem cap a la plana en direcció nord-est, veurem la petita capella romànica de Sant Jaume, que ha acabat donant nom a la casa i al propi castell, totalment abandonada.

De la casa estant enfilarem un sender costerut i bastant embrossat, que ens portarà fins al punt més alt d'aquest gran turó que acull les restes del castell i de l'àmbit emmurallat dins el qual es protegien algunes cases.


Reconstrucció idealitzada de la fortificació

Al punt més alt veurem les restes d'una torre de basament romà, d'uns deu metres de diàmetre, que és la que va ser volada el 1714 i que en la seva caiguda, va ensorrar totes les edificacions annexes. El temps i el vandalisme han fet la resta, fins a convertir aquesta gran fortificació en un munt de runa cada vegada menys visible, engolida pel bosc.