Descobrint el Penedès el 1889 (II)

Josep Castellanos, membre de l'Associació d'Excursions Catalana, havia arribat a Vilafranca del Penedès des de Barcelona l'11 d'agost de 1889 per recórrer la comarca durant els quinze dies de la seva estada, en els quals va dur a terme un total de tretze excursions. El mateix dia 11 es desplaça fins a Moja, on fixarà la seva residència temporal, de manera que la primera excursió que relata és la que el porta des de Vilafranca a Moja, més o menys en un recorregut que cronometra en cosa de mitja hora.

Del recorregut destaca la referència a la creu de pedra i un fort cilíndric, que posa en relació amb la defensa de Vilafranca durant la Guerra Civil, que en aquest cas es refereix a la carlina, entre 1872 i 1876, tot i que potser la defensa és anterior i en relació a les dues guerres de 1833 a 1840 i de 1846 a 1849.

De Moja el nostre visitant destaca l'església moderna, de la qual remarca el campanar inacabat, els vestigis de l'església romànica, sense fer-ne però un èmfasi especial, i la torre de Moja, que atribueix a una construcció musulmana. En tot cas sabem que als inicis del segle XI la torre ja existia. La notícia d'aquesta primera excursió es tanca amb la referència a la recollida d'alguns fòssils.

La segona excursió, que porta a terme el dia 12 d'agost, planteja un recorregut més extens: "De Moja á las fonts de l'Avellaner y de l'Atmetlló". Una sortida on destaquen les referències a les fonts i a l'ocupació medieval a l'entorn d'Olèrdola i que segueix el camí de la zona coneguda com el Fondo de la Vall. Un itinerari del tot recomanable.

La font de l'Avellaner presenta una petita balma, propera a la masia de Can Castellví. Té un règim molt lligat a la climatologia i en algunes èpoques la podem trobar seca, tot i que en els bons moments es calcula que pot donar fins a uns 5.000 litres d'aigua en un dia.

La segona font d'aquest itinerari, la de l'Ametlló, se situa igualment dins una balma de majors proporcions. Ambdues responen clarament a la tipologia geològica del territori que envolta Olèrdola.

Cal assenyalar que en el que fa a la toponímia, quan el nostre excursionista parla de Can Guimet s'està referint a Cal Ximet.