dimecres, 9 d’abril de 2014

Una porta del Penedès

Alguns historiadors han volgut veure en l'arc honorífic que presideix l'entrada del Pont del Diable de Martorell com la porta d'entrada al Penedès. Certament es tracta d'un arc amb una significació de límit territorial que, situat proper al lloc identificat com Ad-Fines en els itineraris romans, és molt probable que assenyalés el límit entre els territories de Tarraco i Barcino, edificat conjuntament amb el pont en època de l'emperador August.

Ens trobem de fet sobre el traçat de la Via Augusta, que ja vam resseguir al mes d'octubre passat entre Vilafranca i l'Arboç. Avui ens proposem resseguir-la per un territori que no és penedesenc administrativament, però que sí que ho és pel que fa a la denominació d'origen del vi, malgrat que avui, a Martorell, una vinya solament la trobem monumentalitzada en alguna rotonda de la carretera.

La nostra ruta ens portarà des de Martorell fins a Gelida, al barri de Sant Salvador de la Calçada, seguint aproximadament el traçat de la Via Augusta en aquesta zona.

Desplaçament: es pot fer a peu i en BTT
Distància: 18,33 km
Altitud mínima: 33 m
Altitud màxima: 112 m.
Desnivell acumulat: 166 m.
Temps del recorregut: 2 hores
Dificultat: baixa

Mapa de l'itinerari


Mostra Via Augusta en un mapa més gran

Perfil de l'itinerari


Descripció de l'itinerari

Iniciarem la nostra caminada al peu de l'arc honorífic romà que presideix l'entrada al Pont del Diable, a la banda esquerra del Llobregat. El Pont del Diable és en el seu origen una obra romana, edificada a l'entorn de l'any 10. El pont va ser arrossegat per una riuada en època medieval i sobre les restes es va edificar un pont gòtic, a partir de 1283. És aquest el pont que veiem avui, després de les reformes del segle XVIII, la restauració de la que va ser objecte als anys trenta del segle XX, i la reconstrucció de l'arc gòtic central, el 1962, que havia estat volat el 1939.

L'entrada al Pont del Diabel en una postal dels inicis del segle XX

A l'altre costat del riu, ja al terme de Martorell, veurem a la nostra dreta les restes de la capella de Sant Bartomeu, documentada des del segle XIII i, poc més enllà, l'edifici que ocupa l'espai de l'antiga caserna de cavalleria, construida al segle XVIII.

Passada la plaça de la Creu, i seguint el carrer central del nucli antic de Martorell, trobarem una petita capella, amb una façana del segle XVIII, però que al seu interior conserva les restes de l'antic hospital gòtic del segle XIII, en aquell moment situat a peu de camí i fora muralles.

Traspassarem tot el nucli antic de Martorell fins a tocar del riu Anoia, el que ens permetrà veure la plaça de la Vila, amb nombroses façanes esgrafiades. Una plaça peculiar per la seva forma de fus irregular, que respon a l'espai de l'antic mercat medieval situat a peu de camí, tancat per les muralles.

La plaça de la Vila, de Martorell, als inicis del segle XX. Al fons es veu encara el portal de les Hores, de l'antiga muralla.
Un cop a la plaça del Portal d'Anoia, un nom que fa referència a l'antiga muralla, agafarem la carretera cap a Gelida, que deixarem a cosa de mig quilòmetre, per agafar el camí que assenyala cap el cementiri municipal i el jaciment arqueològic de Santa Margarida.

A Santa Margarida trobem la segona evidència del pas de la Via Augusta. Aquí es va reuperar un fragment d'un mil·liari dedicat a l'emperador Magnenci, que va governar entre els anys 350 i 353. Posteriorment, ja al segle V, en aquest indret es va edificar una església paleocristiana a l'entorn de la qual es va formar una densa necròpolis que se seguirà desenvolupant fins als inicis del segle XI. Serà en aquest moment quan sobre la necròpolis es formarà una zona d'hàbitat que ocuparà l'espai de trenta passes sagrades a l'entorn de l'església: la sagrera. Ja al segle XII aquesta desapareixerà i sobre l'església paleocristiana se n'edificarà una de nova, ja d'estil romànic. Dalt la muntanya podem veure les restes del monestir de Sant Genís de Rocafort, també romànic.

Des de Santa Margarida seguirem el camí que corre paral·lel a l'autopista, fins a trobar la carretera que uneix Gelida amb Martorell i creua el riu Anoia. Aquí aprofitarem el pont per salvar el riu i baixar al camí que avança pel  marge esquerre del riu.

Més endavant, des d'aquest camí, veurem, a la muntanya de la banda de Castellví, la casa de ca n'Abat, granja model a finals del segle XIX; els vestigis del Castellvell de Rosanes, documentat des del segle X; el petit nucli dels Àngels i l'edifici de Miralles, seu del convent agustí (la Casa de Déu), fundat al segle XV. També el nucli urbà actual de Castellví de Rosanes.

El Castellvell de Rosanes, o castell de Sant Jaume, a Castellví de Rosanes, segons una reconstrucció ideal de començaments del segle XX. 

Després de passar dues vegades per sota la via del ferrocarril, arribarem a l'alçada de la resclosa de Can Bargalló. De fet és en aquest indret on segurament la Via Augusta creuava l'Anoia a través d'un gual, per a situar-se al costat esquerre del riu. Tot enfilant el camí arribarem al barri de Can Bargalló on, després de passar el pont sobre la via, trencarem cap a l'esquerra. Des d'aquí el camí ens acostarà fins a Sant Salvador de la Calçada.

Per tornar cap a casa, ens podem atansar fins a l'estació del tren de Gelida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada