dimarts, 11 de març de 2014

La capçalera del riu de Bitlles

El desembre de 2013 vam proposar una caminada que ens va dur fins a la descoberta de les aigües ocultes del Penedès, tot visitant els Pèlags de Vilobí. Avui ens acostem novament a les aigües, però en aquest cas visibles i que configuren una part de la comarca que s'aboca cap a l'Anoia, a l'entorn del riu de Bitlles. Aquest es forma per la unió de les aigües de la riera de Mediona que, un cop passat Sant Quintí, pren ja en nom de Bitlles fins a l'aiguabarreig amb l'Anoia, al terme de Sant Sadurní.

El recorregut que farem, des de Sant Pere fins a Sant Quintí de Mediona i tornada, ens permetrà veure la importància de l'aigua en la configuració històrica d'aquest territori i en la del paisatge.

Desplaçament: camí per fer a peu i BTT
Distància: 14,08 km
Altitud mínima: 284 m
Altitud màxima: 384 m
Desnivell acumulat: 271 m
Temps del recorregut: 3h 30 minuts
Dificultat: mitja

Mapa de l'itinerari



Mostra Sant Pere de Riudebitlles en un mapa més gran

Perfil de l'itinerari


Descripció

La primera menció documental del topònim Riudebitlles es remunta al 917. Destaca per a l'època medieval el priorat benedictí fundat el 1026 per Guifré i Guisla, senyors de Mediona. D'aquella fundació és avui visible la portalada romànica de l'església parroquial. La portalada és datable del segle XII i la resta de les construccions medievals van desaparèixer per les successives transformacions a partir del segle XVII.

És aconsellable fer un tomb pel nucli urbà ja que hi podem trobar una àmplia mostra d'edificis que assenyalen l'evolució històrica del municipi. Resseguir el carrer Nou des de la carretera, fins al carrer Major i la plaça de l'Església, és prou recomanable. En aquest recorregut trobarem edificis com les antigues escoles, el del Centre, cases d'arquitectura tradicional, altres de modernistes, la plaça de les Eres (que era davant del portal de muralla d'aquest nom), l'edifici de cal Boter (possible emplaçament de l'antic priorat) i l'església parroquial.

Nosaltres encetarem la nostra caminada cap a Sant Quintí a la cantonada entre el carrer Nou i la Carretera, que resseguirem en direcció oest fins a la gasolinera. Allà tombarem a la dreta i envoltarem l'antiga fàbrica Valls i l'aqüeducte que hi porta les aigües. Aquí des de mitjan segle XIX convivien una farinera i una fàbrica de teixir cotó.

Des d'aquí seguirem el marge esquerra del riu, des de mitja alçada, amb un suau camí entre vinyes que ens portarà fins a l'entrada de Sant Quintí de Mediona. No ens endinsarem al poble ja que tot just tocar la carretera C-244a, agafarem el carrer de la Boria, que queda a la nostra esquerra. El seguirem fins a prendre el camí de ca l'Oliver, que després de passar per la part baixa del poble ens portarà a resseguir la llera del riu fins a les Deus. Tenen vint-i-tres brocs i una cova al costat, amb gorgs i corrents d'aigua subterranis, d'un dels quals brolla la font de l'exterior.


Des de les Deus desfarem part del camí, per sobre dels horts regats per les aigües del riu, que traspassarem per un pont i seguirem per la riba dreta per fer la nostra tornada a Sant Pere de Riudebitlles. Malauradament un petit tram de camí l'haurem de fer seguint la carretera, fins a la rotonda que dóna entrada al polígon dels Vinyets, on trencarem primer a la nostra esquerra i després del primer carrer a la dreta, jan podrem enfilar novament camí de terra. Passarem per sota de la C-15 i més endavant, un cop creuada la BP-2151 ens trobarem davant de l'anomenat Pont Nou. En aquest cas es tracta d'un aqüeducte de 21 metres d'alçada que salva el torrent del Guilló i transporta l'aigua pels molins i els horts i que té el seu origen al segle XI, tot i que l'obra actual és dels segles XVII i XVIII majoritàriament.

El nostre itinerari ens durà després muntanya amunt, fins arribar a l'ermita de Sant Jeroni, originàriament almenys del segle XVI, però que actualment presenta una estructura edificada el 1762, d'acord amb la data que trobem a la llinda del portal. Des de 1864 al costat de l'ermita hi ha el cementiri del municipi.

Arribats aquí solament ens restarà tornar al punt de partida baixant pel passeig de Sant Jeroni, tancant un camí que ens ha permès veure la importància d'un cabal d'aigua que en molts indrets potser es consideraria equivocadament irrellevant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada