diumenge, 17 de novembre del 2013

Del Castellot de Castellví al castell de Marmellar

La ruta que us proposem ens endinsa en un Penedès sovint poc freqüentat i conegut, allunyat ja de les vinyes, al límit entre l'Alt i el Baix Penedès, que limita aquesta darrera comarca de la del Camp de Tarragona, i que s'enfila cap a la serra del Montmell, tot resseguint la riera de Marmellar. Una riera habitualment amb poca o gens d'aigua, però que es fa notar, i no poc, en moments de pluges fortes.

L'itinerari el començarem al terme de Castellví de la Marca, al nucli de les Cases Noves de la Riera, just a tocar del pont sobre la riera.

Desplaçament: es pot fer a peu i en BTT
Distància: 6,6 km
Altitud mínima: 243 m
Altitud màxima: 383 m
Desnivell acumulat: 319 m
Temps del recorregut: 1 hora i 45 minuts
Dificultat: baixa

Mapa de l'itinerari


Mostra Del Castellot de Castellví al castell de Marmellar en un mapa més gran

Perfil de l'itinerari



Descripció

El nostre recorregut ens permet conèixer una zona de vital importància durant el procés d'ocupació d'aquestes terres en el pas del domini musulmà al comtal, a l'alta edat mitjana. Un espai avui aparentment remot però, en canvi, lloc de pas obligat i per tant ben protegit amb diverses fortificacions: el Castellot o castell de Castellví de la Marca, la torre de can Pascol i el castell de Marmellar.

De fet, a l'inici de nostre itinerari, abans de prendre camí endins per la vora de la riera, opcionalment, ens podrien enfilar per un sender fins al Castellot.

Castell de Castellví de la Marca

El castell de Castellví de la Marca es troba enfilat sobre un penya-segat, a una alçada propera als 500 metres, i constitueix un extraordinari mirador sobre el Penedès, alhora que domina l'accés a la riera de Marmellar, que palesa la seva importància estratègica.


Les restes visibles del castell són escasses, entre les que destaquen la torre de planta circular i un espai de planta rectangular, del que encara es conserva parcialment la volta que el cobria, i que alguns autors identifiquen amb les restes de la capella de Sant Miquel del castell de Castellvell. Una interpretació que no es pot pas considerar del tot provada.

El castell és documentat des d'una data molt primerenca: l'any 977. Després de passar per diverses mans, el 1023 era del comte de Barcelona, Berenguer Ramon II, el qual el vengué a Guillem I de Castellvell, posseïdor alhora dels castells del Castellvell de Rosanes (a Castellví de Rosanes) i de la Guàrdia, de Montserrat. Als inicis del segle XIII Guillema de Castellvell es casà amb Guillem Ramon I de Montcada, de manera que s'integrà als dominis d'aquest llinatge.

Poc després d'iniciar la caminada al pont de les Cases Noves de la Riera, a l'esquerra, sobre el penya-segat, veurem el castell i la gran cova situada sota les construccions, que perfora la roca calcària. Una cavitat que, malauradament, ha estat objecte d'un vandalisme que ha omplert la roca de pintades.


Torre de can Pascol


El nostre camí no té pèrdua ja que durant un bon tros seguirem pràcticament la llera de la riera, deixant de banda els dos camins que trobarem a la nostre esquerra. Serà en el tercer on abandonarem la llera per iniciar l'ascens fins a la torre o castell de can Pascol.

Les notícies documentals sobre aquesta fortificació són del tot desconegudes. El seu emplaçament és del tot estratègic, i fa pensar alhora en un espai residencial que estaria acreditat per l'edificació de planta lleugerament ovalada, adossada a una torre rectangular però d'angles arrodonits. Un conjunt que ens mostra una disposició constructiva que sembla respondre a una cronologia medieval dels inicis del segle XI, que posteriorment creixerà i s'integrarà en les edificacions del mas avui totalment enrunat. Ës versemblant que ja en el seu origen a banda de la funció estratègica, actués també com a centre d'una explotació.

Després de la visita d'aquest indret prendrem el camí de la nostra dreta, que després d'un tram carener ens portarà novament fins a la llera de la riera, baixant per un pendent pronunciat. Un cop topem amb la riera, prendrem el camí cal a la nostra esquerra.

En tot el recorregut no abandonarem la riera, que finalment traspassarem per un gual encimentat, al peu de les primeres cases que veurem enfilades a la nostra dreta, pertanyents a les diverses urbanitzacions que ocupen parcialment la part alta.


Castell de Marmellar

Seguint el camí, trobarem finalment una indicació que ens mena cap al castell de Marmellar, al que arribarem per un pendent una mica sobtat, fins a trobar-nos davant l'accés a la fortificació, protegit per una muralla que força l'entrada en colze.


La fortificació, documentada des del 1023 però de ben segur més antiga, s'estén sobre un puig rocós, de poca extensió, que acull el castell i l'església romànica de Sant Miquel de Marmellar. El castell conserva complets dos paraments de muralla que formen angle, a l'extrem oposat on se situa l'església. Entremig es poden identificar els murs perimetrals d'una sala de planta rectangular, que tancaria per l'est amb la muralla esmentada. Mentre una part important de l'obra és feta amb carreus de mida mitjana i ben travats amb morter de calç i sorra, altres paraments, clarament diferenciats, són fet amb tàpia. Un fet que pot dur a pensar en una possible fortificació anterior, d'època musulmana, tot i que no es pot afirmar de forma taxativa.

L'església és d'una sola nau, amb un absis semicircular que per l'exterior està decorat amb arquets cecs i compta amb diverses finestres. A la dreta, la nau incorpora una capella lateral, afegida en una fase posterior, que conserva en el paviment la roca natural sense retallar.

És de destacar la decoració pictòrica de l'església, que avui es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya, després del seu arrencament i restauració. Malauradament l'estat actual de l'església i del conjunt és d'abandonament.

Des del castell i en direcció oest es poden veure les restes de les cases i el campanar de l'església del poble de Marmellar, totalment abandonat des de fa dècades. Un poble que ha estat motiu de nombroses llegendes, escenari de crims, sessions de psicofonies i altres activitats més o menys esotèriques, a més d'escenari fotogràfic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada